Centrada per dos patis —un a cada casa—, la planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent. L’exterior, de pedra, representa una evolució en l’estil de l’autor pel seu despullament gairebé total de decoració —llevat dels treballs de forja de portes i baranes—, substituïda per la constant ondulació de la superfície, que recorda conformacions rocalloses erosionades. Els fets de la Setmana Tràgica desaconsellaren al propietari d’incloure signes religiosos a la façana de la casa, motiu pel qual no fou instal·lada la gran imatge de la Mare de Déu que havia esbossat l’escultor Carles Mani per a coronar l’edifici. Aleix Clapés i Puig dirigí a ambdues entrades una extensa decoració pictòrica —en la realització de la qual intervingué sense paper creatiu Francesc Xavier Nogués i Casas— que es conserva malament.
El 1969 fou declarada monument nacional, i el 1984 patrimoni cultural per la UNESCO.