Situació i presentació
El municipi de Pedret i Marzà té una superfície de 8,62 km2 i s’estén pel sector septentrional de la plana de l’Alt Empordà, a la conca de la Muga, fins a tocar, pel SE, de l’antiga riba del desaparegut estany de Castelló. Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part; Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial. Marzà, a 1 km a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa.
El terme municipal coincideix amb el terme parroquial de Sant Esteve de Pedret. Fou segregat poc abans de l’any 1940 de l’antic municipi de Vilanova de la Muga, al qual havia pertangut fins aleshores. Des del 1937 fins acabada la guerra civil de 1936-39 adoptà el nom de Marzà. Limita, a l’W i al S, amb Peralada, al N amb Garriguella i a l’E amb Vilajuïga i Pau.
El territori és totalment pla, només amb alguns afloraments rocosos que formen ondulació o minúsculs tossals. Al NE del poble de Marzà aflora un mantell basàltic. És regat per la riera de Pedret, que travessa de S a N la part oriental del terme, riera que es forma, dintre el terme municipal, per la unió de la riera de Vilajuïga, que davalla de la serra de Rodes, i la riera de Garriguella, escòrrec dels estreps de l’Albera, amb la riera de Volterós, que davalla de la serra de la Baga d’en Ferran. Antigament desembocava a l’estany de Castelló; ara, per mitjà de sèquies, les seves aigües desguassen a la Mugueta, per la dreta. Aquesta zona, a l’extrem sud-oriental del municipi, pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
El tren de Barcelona a França travessa el sector occidental d’aquest terme i passa a pocs metres de Marzà, on no hi ha, però, baixador. Aquest poble es comunica per un camí amb l’estació més pròxima, que és la de Vilajuïga, al NE. El traçat de la carretera N-260 de Figueres a Portbou és paral·lel, en aquest tram, a la via del tren. Marzà hi enllaça per mitjà d’un curt ramal. Una carretera local porta de Pedret a Pau i a la carretera de Roses a Vilajuïga. Diversos camins veïnals menen a Vilanova de la Muga i a Castelló d’Empúries.
La població i l’economia
Les dades demogràfiques que hom té d’aquest municipi evidencien una estabilitat de població durant els darrers decennis del segle XX: 145 h el 1970, i 147 h el 1989, amb una davallada a la dècada dels noranta (124 h el 1991) i una recuperació a inicis del segle XXI (142 h el 2001 i 158 h el 2005).
El territori municipal és pràcticament del tot conreat. Hi ha una reduïda zona de regadiu, que és en increment, sobretot a ponent de Marzà. Al secà es planta blat, ordi, civada, blat de moro, llegums i farratge, i als terrenys més pedregosos hi ha vinya i olivera. Hi ha també alguns prats per al pasturatge. La ramaderia, sobretot porcina, ovina i bovina, és un dels recursos econòmics principals del lloc. Hom acudeix al mercat setmanal de Figueres i, secundàriament, al de Roses i al de Castelló d’Empúries.
El poble de Marzà
El poble de Marzà és emplaçat en un pujol de 22 m d’altitud. L’any 2005 tenia 143 h. És l’únic nucli de població (marzanencs) agrupada i, de fet, el cap de municipi, on hi ha la casa del comú i hi havia hagut les escoles abans que fossin tancades. Les cases i els masos, en nombre d’uns 40, principalment dels segles XVII i XVIII, amb moltes reformes modernes, formen carrerons curts i una plaça, entre alguns vestigis del castell medieval.
Del castell de Marzà resten alguns vestigis dins el nucli habitat actual. Al NW de la plaça podem veure la portada de la fortalesa, de doble arcada de mig punt, de gran dovellatge, amb l’espai per on baixava el rastell. Dona accés a un tram de carrer cobert amb volta de canó. A ponent del portal hi ha un llarg llenç de muralla espitllerat, en una bona part del qual s’han adossat algunes cases. A la banda de tramuntana del poble resten —també amb edificis adossats intramurs— uns fragments de muralla i la part inferior d’una ampla torre circular atalussada.
La nova església de Sant Isidre i Sant Antoni de Marzà fou beneïda el 15 de maig de 1968; és a l’extrem occidental del poble. A Marzà no hi havia anteriorment cap església, per tal com el lloc sempre ha pertangut eclesiàsticament a la parroquial de Sant Esteve de Pedret, situada 1 km vers llevant.
La festa major de Pedret i Marzà coincideix amb la festivitat del Pilar, a l’octubre. Marzà celebra la festa major per Sant Isidre, al maig.
Altres indrets del terme
Pedret
El poble de Pedret té un nucli principal format per l’església, amb l’antiga rectoria, el cementiri i tres masies a les proximitats, a la dreta de la riera de Pedret. El 1996 hi havia 22 persones empadronades. La part restant, disseminada per tot el sector oriental del terme, té una desena escassa de masos, pràcticament deshabitats. Aquests habitatges, dels segles XVII al XIX, són més aviat modestos, amb amples corrals i altres dependències annexes. Es localitzen gairebé sempre al cim de petites eminències o tossals lleugerament enlairats sobre la plana per evitar els efectes de les antigues inundacions de l’estany. En són exemples Can Pere Pau, el Mas Serra o el Mas Cabanes.
L’església parroquial de Sant Esteve de Pedret té també aquesta situació, al cim d’un aflorament rocós d’escassa elevació. El temple actual és romànic, peça notable del segle XII, d’una nau amb absis semicircular i construït amb carreus de granit ben escairats. L’interior, amb volta apuntada, és totalment cobert d’arrebossat i pintures tardanes, d’interès.
El poble celebra la festa major a l’agost, diada de Sant Esteve.
La història
Marzà s’esmenta l’any 1060 en la cessió a la mitra de Girona d’un alou en aquest lloc, per part de la comtessa d’Empúries. L’any 1151 un personatge de nom Guillem Humbert disposa, en testament, el seu desig d’ésser enterrat a Sant Pere de Rodes i deixar al monestir el seu alou de Marzan. L’any 1308 consta que la jurisdicció civil de Vila-sacra, el Far i Marzà, competia a l’abat de Sant Pere de Rodes, al qual estaven obligats a prestar homenatge els comtes d’Empúries. El 1402, el rei Martí, com a comte d’Empúries, reconeixia aquest domini del monestir.
El territorio Petreto és esmentat l’any 953 com un dels límits orientals de l’estany de Castelló, en un precepte del rei Lluís d’Ultramar que confirma els drets de pesca que el monestir de Sant Pere de Rodes hi tenia, com també la propietat d’unes illes.
L’any 1060 la comtessa Guisla d’Empúries va fer una important donació de terres a la seu de Girona, entre les quals un alou situat dins el terme parroquial de Pedret, al lloc de Marzà. En l’acta de consagració de l’església de Sant Joan Sescloses —dins el terme de Vilanova de la Muga, també prop de l’antic estany— del 1064 consta que el seu terme afrontava pel N amb la parròquia de Sant Esteve de Pedret. L’any 1127 s’enregistra la definició i el lliurament fets per Ramon Ademar de Rabós a l’església de Sant Esteve de Pedret i als seus sacerdots dels drets que hi tenia.