Fundador de l'Ordre du Temple de la Rose-Croix, en fou el gran mestre amb el nom de Sâr Mérodack J.P. i, a la recerca de noves perspectives intimistes, escorcollà les doctrines cabalístiques, musulmanes, hinduistes, cristianes, etc. Aprofità també les seves novel·les —feixugues i pobrament estructurades— per a exposar les noves idees, i en les seves crítiques d’art combaté el naturalisme, tot proposant com a únic ideari artístic la veritable màgia. Oedipe et le Sphinx i Semiramis (representades a Aurenja en 1903-04) són tragèdies ben estructurades, compostes amb una prosa poètica. Influí, entre altres, G.de Maupassant, P.Claudel, A.Jarry i Ch.Maurras.