Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717. Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebel·lió uns asturs, que el nomenaren llur cap (718). Atacat pels sarraïns comandats per Alqama (722) i acorralat al mont Auseva (Covadonga), derrotà els atacants. Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís. Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons I d'Astúries.
Estàtua de Pelagi I d'Astúries a Covadonga (Cantàbria)
© Pakmor / Fotolia.com
Primer rei d’Astúries (~710-737).