Fou un dels fundadors de la Jove Catalunya (1869-70). Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català (1882) i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei; participà en la Comissió que lliurà el Memorial de Greuges al rei el 10 de març de 1885. La seva evolució pels sectors més conservadors del catalanisme el portà primer a ésser redactor de La España Regional , després a integrar-se al Centre Nacional Català (1899) i finalment a adherir-se de ple a la Lliga. La seva activitat política el portà a ocupar diferents càrrecs: el 1896 fou elegit diputat per Girona com a candidat independent; el 1901 fou elegit regidor de Barcelona i el 1905 es presentà com a candidat a diputat per Barcelona, però el nombre de vots aconseguits el situà en tercer lloc entre els candidats de la Lliga, a la qual, en representació de la minoria, només corresponien dues places a les Corts. Per aquesta circumstància intentà manipular les actes per tal de sortir elegit i amb aquest motiu fou depurat de la Lliga, se n'apartà progressivament i escriví l’opuscle La crisi del catalanisme (Barcelona, 1906). Ultra la seva activitat política prodigà l’actuació en el terreny historiogràfic i en el de la producció jurídica. La seva personaliat el portà a ocupar la presidència de l’Ateneu barceloní i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona. D’entre la seva obra cal remarcar els títols següents: Les Corts Catalanes (1876) amb Josep Coroleu, Un català ilustre: D. J. de Margarit i de Biure (1879), Periodisme: Estudis històrics del de Catalunya (1883), una de les seves obres més conegudes, publicada en fascicles, Historia del Ampurdán (1883), Las patentes de invención y los derechos del inventor (1892), Tractat de les relacions i les servituds entre les finques (1901), Llibertats y antich govern de Catalunya (1905) i la important edició sobre el Código Civil de Cataluña (4 volums, 1916-19).
Josep Pella i Forgas
© Fototeca.cat
Historiador, jurista i polític.