OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Penelles

Municipi
Noguera

Sumari de l’article

Vista general del poble de Penelles (Noguera)
© Fototeca.cat
Municipi de la Noguera.
Població: 
546 h
[2009]
Extensió: 
26 km2

Situació i presentació

Amb 25,51 km 2 d’extensió, el municipi de Penelles, a la part meridional de la comarca, pertany al que ha estat anomenat la Noguera Urgellesa, per tal com es troba al pla d’Urgell i participa de les mateixes característiques dels pobles propers de la comarca de l’Urgell i és regat pel canal d’Urgell. Confronta amb els municipis de Bellcaire d’Urgell (W), Bellmunt d’Urgell i Montgai (N), amb els municipis urgellencs de Castellserà (E), la Fuliola (E) i Ivars d’Urgell (S), i amb Linyola (W), municipi aquest del Pla d’Urgell. El sector septentrional és a més travessat de N a S per una faixa de terreny que correspon a l’enclavament de Torretosquella, que pertany a Castellserà.

Molt pla, el territori és format per materials bàsicament oligocènics (amb altituds de 200 a 300 m), suaument inclinats des de la serra de Bellmunt (continuació de l’anticlinal diapíric d’Almenara) vers el SW. Aquí, la vall del torrent de Vallfogona soterrà l’Oligocè sota una capa d’al·luvions quaternaris.

El terme comprèn, des de mitjan segle XIX, el poble de Penelles (a nivell local dit les Penelles), cap de municipi, els llogarets d’Almassor i Bellestar, les caseries dels Falcons, Torreneral i el Castell del Remei (anomenada també la Torre del Remei). Per la part septentrional del municipi travessa en diagonal la carretera C-53 de Vilagrassa a Balaguer, amb la qual s’encreua una carretera que va de Linyola a Penelles. El poble es comunica també per carreteres locals amb Bellmunt d’Urgell i Castellserà.

Segons el Diccionari català-valencià-balear, Penelles és la forma plural del llatí pinnella, diminutiu de pinna, que voldria dir, doncs, ‘penyes petites’. En diverses citacions documentals antigues de Penelles, nom aleshores encara genèric i que no havia esdevingut pròpiament topònim, apareixen al segle XI documentats diversos indrets de la Noguera i del Segrià, com unes antigues Penelles, allunyades de les del nostre estudi, que consten als antics termes de Lleida (1168-72). Tampoc nos’han de confondre amb les que posseïa el ciutadà balaguerí Joan Cortit, que el 1445 foren adquirides per permuta per la canònica de Balaguer, junt amb altres béns a Vallfogona i al Timonal, entre Linyola, els Arcs i Vallfogona.

La població i l'economia

El fogatjament del 1378 assignà a Penelles 8 focs i el del 1553, 16. El cens del 1718 donava 50 h a Penelles, 4 als Falcons, 12 a la Pobla de Pradell i 4 a Torreneral, mentre que en el del 1787 les xifres són, respectivament, 113 h, 9 h, 7 h i 2 h. El cens del 1860 agrupava els habitants de tot el terme, que eren 421. A principis del XX la població augmentà progressivament (983 h el 1900 i 1 286 h el 1920). El 1936 es produí un lleu descens amb 1 089 h i el 1950 registrà un nou increment amb 1 134 h, i 1 144 el 1960. D’ençà d’aquest moment la població inicià una davallada; dels 1 033h el 1970, es passà a 707 h el 1981, 571 h el 1991, 541 h el 1999 i 523 h el 2005.

La base econòmica del municipi és agrària. Regades per diverses sèquies del canal d’Urgell, gairebé totes les terres de conreu són de regadiu. Per l’extrem de tramuntana passa la Sèquia Primera del canal d’Urgell, la Sèquia Segona per Ballestar i la part central del terme, i el canal del Sió pel SW. Els conreus més importants són el farratge (alfals), els cereals (blat de moro, blat) i els fruiters (pereres, pomeres). També són importants les hortalisses (les cebes especialment), la vinya i el gira-sol. En la dècada de 1990 s’observà un augment dels farratges, els fruiters i sobretot la vinya, que hom ha promocionat a partir de la creació de la denominació d’origen Costers del Segre, que inclou el municipi. La ramaderia se centra en la cria d’aviram, de bestiar porcí, oví i boví.

La caseria del Castell del Remei va esdevenir un centre important d’elaboració de vi, licors i vinagre. El 1970 s’hi elaborà la marca de vi Castell del Remei, amb denominació d’origen de la comarca de Penelles (amb cellers d’envelliment), que comercialitzava vins blancs i negres i un famós licor de camamilla. Els cellers tancaren el 1988 i la família Cosiné portà a terme una profunda tasca de modernització de les instal·lacions. Hom continua elaborant vins, amb el mateix nom de la marca i nova denominació d’origen.

El poble de Penelles

El poble de Penelles (276 m) és situat en una petita elevació de la serra de Bellmunt, en un sector del terme gairebé estrangulat entre el de Bellmunt d’Urgell i l’enclavament de Torretosquella que pertany a Castellserà. A la plaça de l’Església hi ha l’església vella, obra del segle XVI, sense culte; aleshores sufragània de la de Castellserà, a la primeria del segle XVI el temple tenia, ultra nombrosos objectes per al culte, un retaule, notable peça artística que dissortadament desaparegué en la guerra civil de 1936-39. No fou fins el 1897 (encara que el reconeixement estatal tingué lloc el 1904) que la parròquia de Sant Joan Baptista assolí la separació de la de Castellserà. Prop de l’antiga església hi ha el temple parroquial nou, dedicat, com l’antic, a Sant Joan Baptista, de pla basilical. A la plaça Major hi ha la casa del comú. Al S de la població hi havia una creu de terme gòtica del segle XV que el 1990 fou restaurada. La creu es troba en una cruïlla de carrers al mig del poble.

El poble celebra la festa major el darrer cap de setmana d’agost i el primer diumenge de maig s’escau la festa del Roser. Es fa també un aplec a la granja de Sant Vicenç Ferrer (a Bellestar) el Dilluns de Pasqua i, el primer diumenge de març, la matança del porc amb un dinar col·lectiu.

Altres indrets del terme

Al sector septentrional del terme, al SW del poble de Penelles, hi ha la caseria dels Falcons, i més a migdia de Penelles és situada la caseria de Torreneral.

Al bell mig del sector del pla d’Urgell, entre Linyola i Penelles, hi ha el llogaret de Bellestar, extens terme rural centrat en la colònia agrícola de Sant Vicent Ferrer. L’edifici parroquial actual de Sant Vicent Ferrer fou construït el 1966. El 1139 Arnau de Ponts, junt amb els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon, en nom del comte d’Urgell, atorgava una carta de poblament al lloc de Bellestar, al pla de Mascançà, a favor de l’esmentat Ramon Arnau i els seus companys Guillem Miró i Bernat Olla, que hi havien de bastir un castell. Al segle XVI el lloc era del duc de Sessa i baró de Bellpuig. L’església de Bellestar pertanyia, des del 1150, a Santa Maria de Solsona.

El llogaret d’Almassor és a la part de migdia del terme, prop del límit amb Ivars d’Urgell i no gaire lluny del poble de Vallverd d’aquest municipi urgellès, de la parròquia del qual depenia. El 1078, és documentat que hom restaurava la torre d’Almassor, que fou d’Arnau Dalmau. El 1125 Ermengol VI la va concedir a diversos repobladors de la Torre Erall, entre els quals hi havia Ramon Arnau.

A migdia del cap de municipi i de la caseria de Torreneral hi ha el Castell del Remei. Aquesta caseria s’anomenava, a la fi del segle XVI, la Torre del Bisbe perquè hi passava els estius el bisbe de Solsona. Posseïa un hort que havia estat del monestir de Poblet. A la primera meitat del segle XIX, el lloc fou adquirit per Ignasi Girona i Targa i restaurat pel seu fill Ignasi Girona i Agrafel. Joan Girona i de Vilanova industrialitzà l’heretat i la convertí en un important centre de producció vinícola. Cap als anys trenta hi funcionà l’Escola Santa Anna de les dominicanes de l’Anunciata del P. Coll, per a la formació de noies de classes benestants. Durant la guerra civil de 1936-39 hi funcionà una escola d’agricultura dependent de la Generalitat i també s’hi instal·là un polvorí, que explotà el 1939. La capella, santuari de la Mare de Déu del Remei, fou decorada en 1953-55 amb pintures de Josep Obiols, i Lluís Millet li dedicà la famosa Pregària a la Verge del Remei, amb lletra d’Esteve Suñol. S'hi conserva una làpida romana amb una inscripció funerària.

La història

La plana urgellesa a la qual pertany morfològicament el lloc de Penelles, fou conquerida pel comte Ermengol IV d’Urgell vers el 1078. L’any següent el comte consignà la meitat de les primícies de Penelles al monestir de Gualter. La conquesta de Penelles i la seva repoblació sembla que havien estat encarregades a Ramon Gombau, que, el 1084, adscriví el lloc i la dominicatura de Penelles a la seva senyoria de Butsènit. El dit Ramon Gombau havia rebut Penelles del comte urgellès com a alou i, al seu torn, encarregava per la dita carta de població del 1084 la repoblació del lloc de Penelles als pagesos i els llauradors de Butsènit, als quals encarregava també la construcció dels murs i els valls de la vila, mentre que el donador prenia al seu càrrec l’obra del castell.

El 1186, Guillem de Meià, amb l’aprovació del comte d’Urgell, donava el castell de Penelles a l’orde del Temple. En suprimir-se aquest orde, Penelles pervingué als hospitalers, que l’integraren a la comanda de Barbens, a la qual pertanyé fins a la desamortització.

El 1476, durant la rebel·lió del comte de Pallars contra Joan II, el sobirà contractà alguns mercenaris comandats per Lluís Mugarra per a lluitar contra els bandolers gascons Capdet Ramonet i Matxicot. Atesa la manca de formalitat del rei a pagar la soldada als dits mercenaris, Mugarra retingué algunes poblacions, entre les quals la de Penelles, a més de Castellserà i la Fuliola, que no foren lliurades fins que foren pagades les 7 000 lliures als mercenaris. Uns quants anys abans (1467), el municipi havia plantejat al monarca Joan II un conflicte de competències, ja que hom li exigia el pagament del dret de cena, a la qual cosa es negaren per tal com era contra costum. D’altra banda, les conseqüències de la guerra civil proppassada s’allargassaren amb el flagell del bandolerisme provocat pels mercenaris incontrolats, que colpiren per segon cop (vers el 1478) la població esmentada. Les hosts de Lluís Mugarra, Diego de Estella i mossèn Argençola causaren perjudicis als habitants, que es veieren desemparats del seu senyor natural, el comanador de Barbens.

L’Arxiu de la Corona d’Aragó conserva diversos capbreus i llevadors de rendes, des del primer terç del segle XVI fins al XVIII, que donen una idea força precisa del nombre de caps de família, de l’estat (ruïnós) del castell del segle XI, de les rendes exigides i de l’evolució urbana de la vila. Per tal de combatre el bandolerisme que llavors es desplegava per l’Urgell, el comanador fra Gaspar Ferrer hi féu plantar unes forques.

Durant els segles XVII-XIX es constata un progressiu creixement demogràfic, malgrat la petitesa del terme en aquelles centúries.

Els nombrosos fets militars esdevinguts al llarg del segle XIX sembla que no l’afectaren d’una manera decisiva, ja que així cal deduir-ho de la pobresa de notícies referents a la guerra del Francès (el municipi pertanyia al cantó o marca d’Agramunt, corregiment de Cervera) i a les guerres carlines. Amb l’aplicació de les lleis desamortitzadores s’abolí la comanda de Barbens, cosa que no solament comportà l’extinció dels vincles i les càrregues senyorials sinó també que el terme de Penelles fos ampliat amb l’agregació dels antics termes de Bellestar, Almassor, Torreneral i el Castell del Remei, dins la primera meitat del segle XIX.

Col·laboració: 
JRe

Llegir més...