OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

els Penitents

Barri
Barcelonès
Barri de Barcelona, del tipus ciutat jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre el tram superior de l’avinguda de Vallcarca, el carrer de Collserola, la carretera de les Aigües i la carretera de l’Arrabassada.

El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà  el carmelità Francesc Palau, en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica. El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps. El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària.

El nucli central del barri es formà al voltant de Can Gomis, gran casal senyorial encara existent (prop del qual hi havia hagut una topada entre absolutistes i un grup liberal de Gràcia el 1822), on s’establí la Capitania General el 1870, durant l’epidèmia de febre groga. El casal, que dóna nom a un carrer, actualment està adscrit al barri de Vallcarca.

El 1888 els Penitents constituïa un dels cinc districtes de l’antic municipi d’Horta. La urbanització s’inicià sobretot al començament del s. XX, quan la propietària de la majoria dels terrenys, Anna Piferrer i Gualba, dreçà els quatre primers carrers del barri, a l’entorn del carrer de Ticià, on el poeta nicaragüenc Rubén Darío residí durant una temporada l’any 1914. El pare Jacint Alegre, el 1932, va fundar el Cottolengo en una antiga masia del terme. El 1955 el FAD promogué la urbanització del Maduixer.

Actualment el barri està adscrit al districte de Gràcia i des de l’obertura de la ronda de Dalt (1992) resta dividit en dues meitats.  És d’ús gairebé exclusivament residencial i hi predominen els habitatges de tipus unifamiliar i els blocs de cases adossades. En constitueixen l’excepció, l’escola pública Josep Maria de Segarra i l’escola privada Sadako, els equipaments sanitaris de l’Hospital Quirón i la Clínica Solàrium, les instal·lacions esportives del Club Tennis Vall Parc i una deixalleria municipal. Hi arriba el metro (línia 3).

Juntament amb el barri de Vallcarca forma un sol barri administratiu dins del districte de Gràcia, i el 2009 comptava amb 15.687 h.

Llegir més...