Situació i presentació
Limita al N amb els municipis dels Garidells (Alt Camp), el Morell i la Secuita; a l’W amb el Morell i la Pobla de Mafumet, i al S i SE amb els Pallaresos. La zona del terme propera al Francolí és de relleu planer i correspon al període quaternari, mentre que les formacions miocèniques fan la seva aparició cap a l’est i donen al terreny una configuració ondulada, amb petits turons.
El terme comprèn els pobles de Perafort, cap de municipi, i Puigdelfí, i el polígon de la Refineria (compartit amb els termes la Pobla de Mafumet i de Constantí). A més inclou tres enclavaments aïllats: el Mas de Magrinyà (15,5 ha), situat entre els termes de la Selva del Camp (Baix Camp), el Morell, la Pobla de Mafumet i Constantí (Tarragonès); el Campot (11,5 ha), dins el terme de la Pobla de Mafumet, i el de la Barraqueta (unes 55 ha), entre els termes d’Alcover (Alt Camp), el Rourell (Alt Camp) i Vilallonga. Aquests enclavaments tenen l’origen en la distribució, l’any 1843, del terme de les Franqueses del Codony entre els municipis dels Pallaresos, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell i Perafort.
El terme és travessat per un tram de la carretera N-240, de Tarragona a Valls. Una carretera local, perpendicular a la primera, posa en comunicació els nuclis de Puigdelfí i Perafort i es prolonga fins a arribar a la Secuita i l’Argilaga. Altres carreteres enllacen Perafort amb els Pallaresos i els Garidells. A migdia del poble passa la línia ferroviària de Barcelona-Reus-Saragossa-Madrid, amb parada a l’estació anomenada Secuita-Perafort, l’emplaçament de la qual comparteixen tots dos municipis. L’any 2006, amb motiu de la prolongació de la línia d’alta velocitat Madrid-Saragossa-Lleida fins a l’intercanviador de Roda de Berà s’amplià l’estació, que des d’aleshores s’anomena Camp de Tarragona.
La població i l’economia
Els fogatjaments de 1380 i 1553 assignaven 22 i 32 focs respectivament. La població de Perafort i els 3 nuclis que agrupa (el Codony, les Franqueses del Codony i Puigdelfí) evolucionà positivament al llarg del segle XVIII, destacant-se l’augment de Perafort (163 h el 1718, 335 h el 1787) i Puigdelfí. Des de mitjans segle XIX fins a principis del segle XX el nombre d’habitants augmentà progressivament (534 h el 1857, 576 h el 1887 i 598 h el 1900). D’ençà aquest moment s’inicià una lenta davallada (hom censà 541 h el 1920, 506 h el 1936, 496 h el 1950 i 501 h el 1970), que culminà el 1981 amb 444 h. En els censos posteriors el nombre d’habitants s’incrementà lleugerament a 505 h el 1991 i 658 h el 2001. L’any 2005 s’arribà a 802 h.
L’activitat econòmica tradicional del terme, l’agricultura, ha patit una progressiva recessió a mesura que s’afermava el desenvolupament dels serveis, sector que actualment aplega la major part d’actius. Els principals conreus són els llenyosos (l’avellaner, la vinya, l’olivera), seguits per cultius cerealícoles com el blat i la civada. La ramaderia és escassa i tan sols destaca la cria d’aviram.
L’activitat industrial del terme es localitza a la refineria de petroli Repsol Petroleo i la seva filial Repsol Química. Les instal·lacions industrials, que han afavorit en gran mesura a la vitalitat del municipi, ocupen una bona part de les terres del terme situades a la dreta del Francolí, concretament l’enclavament del Campot i la partida prop de Puigdelfí.
El poble de Perafort
El poble de Perafort (125 m i 747 h el 2006) té un nucli urbà allargat, des de la carretera N-240, de Tarragona a Lleida, que fa que sembli més gran del que és en realitat; la causa d’aquesta distribució urbanística rau en la unió física dels pobles de Perafort i del Codony. L’església parroquial de Sant Pere fou alçada al segle XVIII al costat de Perafort, però dins el terme del Codony. Per a la seva construcció s’aprofitaren els materials de l’església vella, en servei fins l’any 1726. És un edifici de tres naus, la central de 6,5 m d’ample i les laterals de 3 m. A la part dreta de la façana hi ha el campanar de planta quadrada en el primer tram i octagonal irregular en el segon. La festa major s’escau per Sant Pere (29 de juny).
Altres indrets del terme
Al NW del terme hi ha el poble de Puigdelfí (141 h el 2005). Aquest té dos nuclis urbans ben diferenciats: la vila closa i el Carrer Nou. La vila closa, situada dalt un turonet, és formada per quatre carrers: del Castell, del Vent, del Mig i Major; els dos primers condueixen a un replà on hi ha l’església i, en altre temps, hi hagué el castell, damunt el qual s’edificà una casa, que hom coneix avui amb el nom de Castell de Puigdelfí. El temple de Puigdelfí, dedicat a sant Sebastià i construït el 1794, té unes dimensions de 17 m per 13 m; consta de tres naus, la principal de 6 m d’ample i les laterals de 3,5 m. En aquesta zona es trobà una làpida romana que posteriorment fou guardada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. La festa major s’escau per Sant Sebastià (20 de gener).
La història
Els testimonis del pas dels romans són freqüents dins el terme. En temps dels visigots i dels sarraïns, però, el territori restà despoblat o semidespoblat fins al segle XI. Amb la colonització cristiana l’actual terme de Perafort quedà dins una vasta extensió territorial coneguda com el Codony-Montoliu, entre el Gaià i el Francolí. Una bona part d’aquestes terres estigué sota el domini de Guillem de Claramunt, qui, conjuntament amb altres senyors, inicià la creació d’establiments com per exemple el Codony, les Franqueses del Codony, Puigdelfí i Perafort, els termes dels quals formen l’actual terme de Perafort.
El Codony comprenia les terres situades entre el Francolí i la partida del Comellar, pel S quedava limitat per les terres del Mas de Blanc i del Mas de Jurat, mentre que pel N arribava fins a l’actual església parroquial, on començava el de Perafort, estès fins al Mas de Pallarès, al límit amb la Secuita i la riera dels Garidells. La localització del terme de les Franqueses és difícil, però sembla que comprenia el Mas de Blanc i part dels termes dels Pallaresos i Constantí amb terres a banda i banda del Francolí. Les Franqueses del Codony depenien del Codony i eren un conjunt de masos aïllats, entre els quals sobresortia el Quart, que durant el segle XVI arribà a formar un nucli a part del de les Franqueses. El Codony, les Franqueses del Codony, Puigdelfí i Perafort s’associaren dins l’anomenada Comuna del Codony i estigueren vinculats a la Comuna del Camp de Tarragona, a les sessions de la qual participaven enviant-hi un representant comunitari.
Puigdelfí fou donat per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066. Els Montoliu mantingueren la possessió sobre el lloc fins l’any 1330, que passà als Requesens per raó del matrimoni de Blanca de Montoliu amb Berenguer de Requesens, senyor d’Altafulla i de la Nou de Gaià. Els Requesens controlaren Puigdelfí fins a la darreria del segle XV, que passà al capítol catedralici tarragoní.
Perafort, a la primera meitat del segle XIII, pertangué als Castellvell. L’any 1378, el seu senyor era Ponç de Jorba. Els Jorba no el posseïren gaire temps, ja que l’any 1402 era d’Arnau de Verdú. Al segle XV passà a la família dels Ribes, que, almenys des de l’any 1310, ja posseïa la castlania del Codony. L’any 1430 Elisabet, vídua d’Arnau Ribes, donà el castell de Perafort a la seva filla Elisabet, maridada amb Bernat Pelegrí, la qual, l’any 1467, el cedí al capítol catedralici de Tarragona.
Durant l’edat moderna els quatre termes continuaren mantenint una mateixa estructura organitzativa, però amb la supressió de les senyories es constituïren en indrets administrativament independents; amb tot, la seva escassa densitat demogràfica i les càrregues fiscals els decidiren a constituir un únic municipi. La fusió de Perafort i el Codony es produí l’any 1842. Un any més tard, al terme unificat de Perafort i el Codony, s’afegí una part del de les Franqueses del Codony constituïda pels enclavaments del Mas de Magrinyà, el Campot i la Barraqueta, més les partides del Molí Nou i el Quart. A les tres unitats anteriors (Perafort, el Codony i les Franqueses) s’agregà l’any 1846 el terme de Puigdelfí. La fraternitat de la unió ha quedat plasmada en l’escut del municipi, en el qual hi ha dues mans que s’enllacen, símbol de la unió entre els pobles de Perafort i Puigdelfí, quatre estels que simbolitzen els quatre termes municipals de Perafort, Puigdelfí, el Codony i les Franqueses del Codony, i dos casals representatius dels dos nuclis urbans del municipi, és a dir, Perafort i Puigdelfí.