Era de la família Peralta de Lleida i consta com a canonge el 1244. Seguint l’exemple del bisbe Guillem de Barberà i els consells de sant Ramon de Penyafort es féu dominicà. Es remarcà per la seva virtut i fou elegit bisbe a la mort del seu antecessor (1255), però es resistí a acceptar. Consta la seva actuació episcopal pel maig del 1256, i morí quatre mesos després. Hom el venera com a sant, sense, però, haver estat mai reconegut oficialment el seu culte.