Pedagog i bibliotecari, contribuí com a lingüista a depurar la llengua d’oc i a restituir-li la seva grafia clàssica. Com a escriptor, la seva poesia, abundosa i serena, escrita amb un llenguatge magnífic, fonamentat en la tradició popular, resta aplegada en diversos reculls: Lo got occitan , 1903; L’arada , 1906; Lo libre dels ausèls , 1924, i el Second libre dels ausèls , 1930; Fablèls , 1936; Lo libre del campèstre , etc. Partint de la temàtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia. Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que palesa la seva il·lusió davant el món i la vida amb versos d’una riquesa i una plasticitat extraordinàries.