Conegut per el Vell. Fill de la comtessa Elisabet I de Foix i d’Arquimbald de Grailly. Bisbe de Comenge, Tarbas, Lescars i Albano i arquebisbe d’Arle (1450-63), fou creat cardenal per Benet XIII el 1409. Disputà sobre el bisbat d’Urgell amb Arnau Roger de Pallars, patriarca d’Alexandria. Prengué part en el concili de Constança (1414-18), i malgrat haver estat partidari del papa Luna, contribuí a la seva deposició. En ésser elegit papa Martí V, aquest l’envià com a legat als regnes hispànics el 1425, el 1427 i el 1429. Amb Alfons de Borja (després papa Calixt III) obtingué la renúncia a la tiara de Climent VIII, successor de Benet XIII, a fi de liquidar el Cisma d’Occident, i confiscà la part que restava de la biblioteca de Benet XIII. Net d’un seu germà, fill del comte Gastó II de Foix i d’Elionor d’Aragó (després reina de Navarra) fou el també cardenal homònim Pere de Foix (mort el 1490). Havia estat bisbe de Gwened (Bretanya) i arquebisbe d’Arle.