i Francesc de Perellós | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Francesc de Perellós

Nom amb què també és conegut el Francesc de Fenollet
Història
Nom amb què també és conegut el Francesc de Fenollet
història hist
Fill de Ramon (I) de Perellós.
?, ? — ?, 1369

Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses (1348). Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria (1354-55). Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó. Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra; en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses i provocà la intervenció de Pere I de Castella, el qual el perseguí i reclamà el seu càstig. Pere III refusà, i això fou causa immediata de la guerra amb Castella (1356). Acompanyà Isabel de Mallorca a Itàlia, quan es casà amb el marquès Joan II de Montferrat (1358). Realitzà nombroses missions diplomàtiques entre França, Gènova i el papa (1358-63) i també a Castella. Al procés contra el vescomte Bernat de Cabrera denuncià uns tractes secrets d’aquest amb Pere I de Castella i declarà que, per ordre de Cabrera, ell havia provocat les ires del rei (1364). Tornà a França, on obtingué la vinguda de les companyies de Du Guesclin (1365). En premi d’haver fet una lliga amb el duc d’Anjou, fou fet vescomte de Rueda (1366); era també senyor d’Épila. Almirall del rei francès Carles V, fou també procurador de l’infant per a tractar el seu matrimoni amb Joana de França (1369). Deixà vídua, no identificada; la seva primera muller havia estat Caterina, dama de la reina Constança de Mallorca.

Col·laboració: 
MCo

Llegir més...