Noble venecià que en una rebel·lió derrocà el dux de Venècia Pere Claudià IV, i fou enlairat al seu torn dux de Venècia i de Dalmàcia (976). Se li atribueixen algunes millores en el govern i en la legislació del ducat i la reedificació del palau ducal i de l’església de Sant Marc de Venècia, destruïts en la revolta provocada per ell. De temperament inquiet i religiós i angoixat per haver causat la mort del dux Pere Claudià IV (976) el seu conseller, el monjo i futur fundador dels camaldulencs, Romuald, li aconsellà la renúncia i l’abandó del món. El pas per Venècia de Garí, abat de Cuixà, home de gran fama de santedat, el decidí juntament amb Romuald, Joan Morosini, gendre del dux, Joan Gradónico i l’eremita Marí a abandonar Venècia i a seguir-lo al seu monestir a fer penitència.
Renuncià el ducat en el seu fill i després d’una fugida èpica i de nit per no ésser reconegut se n'anà d’Itàlia i es dirigí a Cuixà (978). Pere Orsèol féu el noviciat i professà al monestir, d’on el 980 tenia el càrrec de sagristà. Vers el 988 es desféu el grup dels venecians: Romuald i Marí retornaren a Itàlia i Joan Gradónico acompanyà el comte Oliba Cabreta en el seu frustrat viatge penitencial a Terra Santa i després sojornà amb el comte a Montecassino. Restà a Cuixà fins a la seva mort, el 14 de gener de 992. Hom creu que tingué contactes amb Oliba, futur abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic, i que influí en la seva vocació religiosa. Oliba, vers el 1022, féu el trasllat de les seves relíquies a l’interior de l’església de Cuixà i en decretà el culte solemne. Hom li dedicà un epitafi en vers. Al final del s XI fou redactada a Cuixà una biografia seva. La seva festa se celebra el 14 de gener.