Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida. Deixà òperes serioses, com La Merope (1744), La clemenza di Tito (1749), Ipermestra (1757), Solimano (1757), òperes bufes, com La vera felicità (1761), intermezzi i música religiosa i de cambra.