Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista (entre els quals, el de L’Avenç). Col·laborà a L’Atlàntida, La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc (La Nova Catalunya, Lo Somatent i El Francolí). El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia, des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren. El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne (des del 1924). Des d’allà col·laborà a Las Noticias, El Poble Català (en fou corresponsal durant la Primera Guerra Mundial), Le Figaro, La Publicidad, El Día Gráfico, La Veu de Catalunya, Terramar i El Globo de Madrid. També és present en publicacions de caràcter anarquista o regeneracionista com La Revista Blanca i Un Enemic del Poble. Des de ben aviat s’interessà pels nous corrents avantguardistes i en fou un dels principals divulgadors, especialment des de L’Instant (1918-19), revista que ell mateix fundà a París i que subtitulà Revue franco-catalane. Col·laborà en revistes de l’avantguarda internacional, com Noi a Itàlia, Grecia a Espanya o La Révue de l’Époque a França. També traduí poemes d’Apollinaire, Reverdy, Pierre Albert-Birot (a qui dedicà un llibre: Pierre Albert-Birot, 1920), Max Jacob i Tristan Tzara. Com a poeta publicà Poemes (1913), Sang en rovell d’ou (1918), que inclou poemes abrandats i aliadòfils sobre la guerra de 1914-18, i Turmell i el boc en flames (1921), de tema amorós i influït per Carner. Fou pare de l'escriptor Jaume Pérez-Jorba.