Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica. Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebel·lió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides (282-133 aC). L’apogeu del quart regne hel·lenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides. Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia. Centre de cultura hel·lenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mal·los. Els arquitectes embelliren el cim escarpat. Les seves arts figuratives atenyeren un grau de perfecció elevadíssim, i famoses escultures (el Gladiador morent, els grups de Gal occint la muller, Menelau amb el cadàver de Pàtrocle) van lligades als seus monuments commemoratius de la guerra contra els gàlates. Tallers reials s’especialitzaren en el pergamí (nom derivat de Pèrgam), en draperies i en ceràmica bronzejada. Les excavacions de l’acròpolis (1878) n'han posat al descobert l’antiga esplendor. Els tres nuclis urbans, acròpolis, ciutat mitjana i ciutat baixa, contenen nombrosos monuments escultòrics, els quals, juntament amb l’art pictòric realista, que influí tot l’art romà, permeten de parlar d’una escola i d’un estil de Pèrgam.
Entre els grans monuments hi ha l’anomenat altar de Pèrgam, santuari d’època hel·lenística, consagrat a Zeus. Bastit entre el 180 i el 160 aC per la iniciativa d’Èumenes II, era constituït per tres pòrtics de columnes jòniques, que emmarcaven una escala monumental i l’altar, a cel obert. El gran sòcol per sota les columnes era decorat per un fris de 112 m de llargària per 2,30 d’alçària, que representava la gigantomàquia segons Hesíode. Aquests relleus, que es conserven al museu de Berlín, són una de les mostres més característiques de l’escultura de caire barroc del període hel·lenístic.