i Magí Pers i Ramona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Magí Pers i Ramona

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1803 — Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1888

Sastre d’ofici, el 1821 anà a Cuba i s’establí a la ciutat de Matanzas, on obrí una sastreria que li permeté aconseguir de fer una regular fortuna. Hi promogué i creà un gabinet de lectura i fou autor de diversos articles signats amb el pseudònim de Nuevo Fígaro. Després de romandre divuit anys a Cuba, tornà a Catalunya i fixà la seva residència a Barcelona. Amb la fortuna guanyada a Amèrica creà una escola de sastreria, a més de dedicar-se a la literatura i a la frenologia. Publicà Arte de sastrería (1836) i dirigí i fou fundador del periòdic El agente de los Sastres (1846) i el Diario de Villanueva. Amic de Marià Cubí, fou un dels seus més destacats deixebles en el camp de la frenologia: fou president honorari de la societat frenològica de Vilanova i la Geltrú (1850); fundà i dirigí la Revista Frenológica (1852-54) i publicà Manual de frenología al alcance de todos. . . (1849). Col·laborador actiu a diverses revistes, en fou de la Revista de Cataluña i fou corresponsal del periòdic La Phrénologie, a París. Cal esmentar la seva original teoria, segons la qual situava en el cervell un òrgan que ell denominava de la ‘nacionalitat o amor a la pàtria’. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Societat Econòmica, entre d’altres entitats. Molt interessat per la llengua i la literatura catalanes, publicà tota una sèrie d’interessants treballs: Gramàtica catalana-castellana. . . adornada amb exemples de bons autors. . . (1847), Bosquejo histórico de la lengua y literatura catalana. . . (1850), que amplià a Historia de la lengua y literatura catalana desde su origen hasta nuestros días(1857), primer intent de sistematització i d’individualització de la literatura catalana —presentada fins aleshores com a apèndix de la provençal—, que recull les teories de Masdéu, Bestero, etc. ; traduí al castellà el poema anònim Lo temple de la glòria (1842) i el de Rubió i Ors Los catalans en Grècia; publicà la tragi-comèdia de Francesc Fontanella Amor, fermesa i porfia amb el títol de Lo Robo de Filis (1863), que havia traduït i publicat anteriorment en castellà (1862). Altres obres seves són Emancipación poética. . . (1845), tractat de versificació, Cartilla de la ciencia poética al alcance de todos (1848), El instructor de las clases jornaleras. . . (1862) i La isla de Cuba, o sea algunas consideraciones sobre las reformas políticas y económicas que deben hacerse en nuestras Antillas (1863).

Col·laboració: 
MToV

Llegir més...