El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll (a la capçalera del riu de Rom), però des del tractat dels Pirineus (1659), que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars (les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi) i del Pertús: el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà. Els boscs, especialment d’alzines sureres, que havien estat explotades amb intensitat, ocupen gairebé tots els vessants muntanyosos. La superfície agrícola és de 8 ha, destinades a la vinya (4 ha) i als arbres fruiters (2 ha). Les activitats econòmiques fonamentals són les derivades de la seva condició fronterera (agències de duanes, cases de canvi, articles per a turistes). Ha desaparegut la tradicional indústria tapera.
El poble (281 m alt), que agrupa tota la població del municipi, s’estén a banda i banda de la carretera, al peu del fort de Bellaguarda. La caseria de la banda oriental de la carretera, al sud del coll, pertany a l’Estat espanyol i constitueix el nucli dels Límits, que pertany al municipi de la Jonquera. Al mateix coll els francesos construïren un reducte i l’església de Sant Lluís, inicialment dependent de la parròquia de la Clusa, i que després s’independitzà, paral·lelament al municipi (vers el 1850). A l’autopista La Catalana el 1977 fou erigit el monument a Catalunya, obra de Ricard Bofill.