Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer. Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874. S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general (1883). Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic. Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra. Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué al comitè de redacció de La Gaceta Médica Catalana. Publicà, entre altres treballs, Doctrina moderna del edema (1897) i Problema actual de la Patología, on descriu els mecanismes de defensa enfront de la malaltia.