i Piacenza | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Piacenza

Ciutat
Itàlia
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Població: 
99.665 h
[1996]

Situada a la dreta del Po, és centre d’una rica comarca agrícola, amb indústries de transformació de productes del camp. L’existència de gas natural i de petroli (Supercortemaggiore) afavoreix la creació de noves indústries, principalment químiques. Bisbat catòlic. Colònia creada per Roma (218 aC), resistí dos atacs cartaginesos, però fou devastada pels gals (200 aC). L’any 90 esdevingué municipi romà, i el 546 fou saquejada pels ostrogots. El papa Urbà II hi convocà un concili (1095) per a combatre l’emperador Enric IV. Formà part de la primera (s XII) i segona lliga llombarda (1226). El 1270 passà a Carles d’Anjou i, més tard (1290), Alberto Scotti, notable de la ciutat, en fou elegit defensor i senyor. Depengué de Milà (1448-1511) i de la Santa Seu (1512-45), fins que el papa Pau III la cedí, com a part del ducat de Parma, el seu fill Pere Lluís Farnese (Pere Lluís I de Parma). Conserva diversos monuments importants: basílica de Sant'Antonio (s XI), església de San Sabino, que, a l’interior, conserva les primitives formes romàniques, bé que la façana és del s XVIII; la catedral també és romànica (1112-1233); el Palazzo Comunale i l’església de San Francesco, gòtics. El Palazzo dei Tribunali és del s XV, i el Farnese, del XVI. Són interessants la Pinacoteca Alberoni i la Galleria Ricci Oddi.

Col·laboració: 
CaA / NCC
Llegir més...