i Joan Pich i Pon | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Pich i Pon

Història    Política
Presa de possessió de l’alcaldia de Barcelona de Joan Pich i Pon, a la dreta del coronel Martínez Herrera. Josep Maria Pi i Sunyer llegeix el nomenament (11-1-1935)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
història hist i ciències polítiques polít
Polític republicà.
Barcelona, 1878 — París, 1937

Lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació. Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 (fou en diverses ocasions alcalde accidental), el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana. El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa. Fou l’iniciador del projecte de l’Exposició d’Indústries Elèctriques de Barcelona, i posteriorment, juntament amb Cambó, fou comissari regi de l’Exposició Internacional del 1929. Participà en l’Assemblea Nacional de la Dictadura. Fundà els diaris El Día Gráfico i La Noche . Durant la República fou sotssecretari de marina (1934), després dels fets d’octubre alcalde de Barcelona i el 1935 governador general interí de Catalunya, ambdós càrrecs per decisió governamental i suspesa en gran part la vigència de l’estatut d’autonomia. Complicat en l’afer de l’estraperlo, hagué de dimitir (octubre del 1935). S'exilià en començar la guerra civil. Fou cèlebre pels seus errors de lèxic (popularment anomenats “pich-i-ponades”).

Col·laboració: 
PGa
Llegir més...