Jacobí destacat a Besançon, esdevingué cap de l’exèrcit que conquerí els Països Baixos (1794). El 1795 fou nomenat cap de les forces del Rin i es passà secretament a la causa monàrquica. Obligat a dimitir pel Directori (1796), fou detingut (1797) i deportat, però s’evadí i es refugià a Londres (1798). El 1804 tornà a París d’amagat, on morí empresonat.