Deixeble de Marshall, el succeí a Cambridge. Estudiós important de l' economia del benestar . L’estudi de les causes de l’atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare (1912) i d’aquesta obra sorgí Economics of Welfare (1920). Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l’economia. Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar. També excel·lí en els camps del diner i els imposts. Com a qualificat representant del corrent neoclàssic, Pigou fou particularment objecte de l’atac keynesià a la teoria de la desocupació aleshores vigent. La controvèrsia posterior donà lloc al dit “efecte Pigou”, que relaciona una reducció del nivell de preus amb l’augment de la despesa.