El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi (a través de la séquia comuna d’Oliva) i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger. Hi ha una petita activitat metal·lúrgica. La població, que tingué un fort creixement als s. XVIII i XIX (com tota la comarca), s’ha estabilitzat al s. XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola; és tradicional l’emigració a França. El poble (2 132 h [2006], pilers ; 8 m alt.) és a uns 2 km de la costa. L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data de la fi del s. XVII. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (110 focs el 1609) de la fillola de Gandia. Al s. XVII tingueren la jurisdicció els comtes d’Anna i posteriorment passà als comtes de Cervelló. A la costa, prop de l’antiga torre de Piles (torre de defensa esmentada ja al s. XVI, ben conservada), hi ha un petit barri turístic (la Torre de Piles). El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rafelsinén.
El passeig marítim de Piles de Mar
© Fototeca.cat