El catolicisme pregon i l’antifeixisme conseqüent constitueixen els eixos de la seva poesia. Amb un llenguatge lacònic, precís, altament disciplinat i formalment tancat creà una atmosfera poètica de gran tensió. De la seva obra relativament poc extensa destaquen els volums Trapéz és korlát (‘Trapezi i barres’, 1946), Harmadnapon (‘Al tercer dia’, 1959), Rekviem (‘Rèquiem’, 1964), oratori, Szálkák (‘Estelles’, 1972), Végkifejlet (‘Desenllaç’, 1974), Kráter (1977) i Bevszelgetések Sheryl Suttonnal (‘Converses amb Sheryl Sutton’, 1977), prosa poètica.