Desertor de la guerra del 1914, passà a residir a Barcelona i el 1921 fou elegit en nom dels grups anarquistes catalans delegat al congrés constitutiu de la Internacional Sindical Roja a Moscou. El 1924 se n'anà a l’Argentina, i no tornà a Barcelona fins el 1936, però mantingué sempre una estreta relació amb la premsa i les editorials llibertàries del Principat i el País Valencià (especialment amb el grup d’"Estudios”). El 1953 s’instal·là a París.
Autor d’una nombrosa bibliografia, destaquen els texts teòrics encaminats (des de posicions anarquistes estrictes) a assenyalar una relació entre la capacitat productiva del país i l’organització social revolucionària: Problemas económicos de la revolución española (1932), Precisiones sobre el anarquismo i Nuestro programa de reconstrucción (1937), així com les obres de caràcter històric o polèmic: Né Franco né Stalin (1952), La falacia del marxismo (1967), Espagne Libertaire, 1936-39 (l’oeuvre constructive de la Révolution espagnole) (1971) i, sobretot, Colectividades libertarias en España (1972-74). És autor també d’algunes obres autobiogràfiques, com Infancia en cruz (1933) i El prófugo (1935).