El 1788 publicà les Poesie campestri, que manifestaven ja una superació de l'Arcàdia i una malenconia que preludiava el Romanticisme. Escriví la novel·la satírica i autobiogràfica Abaritte (1790). Traduí l'Odissea (publicada el 1822) i donà a conèixer les Epistole in versi (1805), les Novelle (1792), els Sermoni (1819) i, sobretot, la tragèdia Arminio, amb ressons d’Alfieri, Shakespeare i Ossian.