Accidentat per les serres que separen ambdues comarques (vessants orientals de la serra de Buixcarró, 732 m alt.), el sector meridional és més pla i el terme forma la capçalera de la riera de Pinet , afluent per l’esquerra del Vernissa al terme de Benicolet. El 80% del territori és ocupat per pinedes, i la resta en la major part pels conreus de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals), amb una petita horta dedicada al tarongerar. El poble (184 h agl [2006], pinetans ; 347 m d’alt) és al peu del sector muntanyós. L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent. Lloc de moriscs, tenia 24 focs el 1609 i pertanyia a la fillola de Castelló de les Gerres. Formà part de la baronia de Llutxent, dels Maça de Liçana, i passà posteriorment sota la jurisdicció dels marquesos de Dosaigües.
Pinet
© Fototeca.cat