Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III (1130). El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella. Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157. Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles, segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria (1147) i hi caigué presoner. Els sarraïns demanaren pel seu rescat cent mil dobles d’or, cent peces de brocat, cent cavalls blancs, cent vaques bragades i cent donzelles. El rescat fou reunit, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de presó i els deixaren miraculosament en terres catalanes. No consta, però, històricament, la participació de Galceran de Pinós en la conquesta d’Almeria, bé que és possible, ni consta tampoc que fos almirall. Tampoc no era fill de Berenguera de Montcada, com vol la llegenda, sinó d’Adelaida. Els seus nets Bernat, Ramon Galceran (I), Pere i Berenguer Galceran de Pinós, que sí que foren fills d’una Berenguera, no pogueren pas participar en la conquesta d’Almeria per raons de cronologia.
Sant Esteve i sant Genís rescatant Galceran de Pinós i el seu company de presó, en una taula del retaule de Sant Esteve, de Pau i Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.