Integrat en el realisme social, es mantingué sempre allunyat de qualsevol simplicitat pamfletària. Publicà el seu primer recull de contes el 1949 (Os caminheiros e otros countos). Escriví les novel·les O Hóspede de Job (1963), O delfim (1968), Balada da Praia dos Cães (1982, Premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors) i Alexandra Alpha (1989). Autor també d’assaigs (Cartilha do Marialva, 1960, sobre el llibertí com a figura típica del s XVIII portuguès, i E agora, José?, 1977, entorn de la nova situació política a Portugal) i teatre (O render dos Heróis, 1960, basada en la revolta dels camperols de Minho el 1846), el 1995 publicà la crònica autobiogràfica De profundis: Valsa lenta, i el 1997 l’evocació de la capital portuguesa Lisboa, diario de a bordo. Destacà també com a traductor de Cervantes, Faulkner, Beckett i Majakovskij. Premi Pessoa 1997.