Hi foren deposats Benet XIII i Gregori XII i hi fou elegit Alexandre V . El concili durà del 25 de març fins al 7 d’agost i celebrà 23 sessions. La convocatòria fou l’aplicació de la teoria conciliarista ( conciliarisme ) per posar fi al Cisma d’Occident . L’ambaixada de Benet XIII, enviada per negociar el seu reconeixement, era formada per l’arquebisbe de Tarragona, el governador de Catalunya (Guerau de Cervelló), Esperandéu Cardona, Vidal de Blanes i Pere Barret, i no obtingué cap resultat. S'adheriren al concili França, Navarra, Milà i part d’Alemanya, que acceptaren el nou papa. A partir d’aquest moment la cristiandat restà dividida en tres obediències: Roma, Avinyó, Pisa.