Tradicionalment es dedica a la metal·lúrgia i a la manufactura de sabates i teixits. La Pistoia romana resta lligada a la mort de Catilina (62 aC). Cap al 1300 era un municipi important, sobretot en el camp de les finances; començà, però, a decaure durant el s. XIV quan, amb les lluites entre “blancs” i “negres”, hagué de sofrir les envestides de Florència i de Lucca fins que finalment es veié obligada a acceptar, el 1401, la sobirania de Florència. Conserva les esglésies de San Bartolomeo in Pantano, San Giovanni Fuorcivitas, amb l’exterior de marbres verds i blancs, i Sant'Andrea, amb púlpit de G. Pisano, del s. XII; la catedral, també del XII (transformada en part al XVII), amb un campanile del XIII i el baptisteri del XIV. Els palaus (del Pretori i Comunal) són gòtics.
Pistoia Ospedale del Ceppo, decorat amb un fris de terracotta esmaltada dels della Robbia
© Fototeca.cat