Fill d’un restaurador de pintures amb el qual es formà, exposà per primera vegada el 1960, bé que fou uns deu anys més tard que la seva activitat artística començà a tenir ressonància. Viu i treballa a Torí. Ha participat en happenings i d’altres accions, i la seva obra reflecteix una preocupació per la recerca espacial i per motivar la participació de l’espectador. Per l’ús que fa de materials de la vida quotidiana hom l’apropa als conreadors de l’art pobre. Les seves primeres pintures aborden el tema del reflex i la duplicitat. Aquests aspectes s’accentuen en les obres amb miralls fragmentats que inclouen obertament l’espectador. Els treballs escultòrics dels anys vuitanta contraposen les qualitats intrínseques del material a través de les formes, associant la lleugeresa a un material pesant com el marbre, o la pesantor al poliuretà. El 2000 realitzà una mostra retrospectiva dels seus treballs al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), en la qual s’inclogué la presentació del Progetto Arte, un procés continu, d’intercanvi, que especula amb la participació activa de l’espectador; es tracta d’un projecte de comunicació entre diferents mitjans, de construcció d’una nova voluntat d’entendre l’art com a espai obert, amb trobades entre professionals de diferents disciplines, que desenvolupa tallers de treball. Participà a les Biennals de Venècia de 1966, 1976, 1978, 1984, 1986 i 1993. El 2003 ho féu dins la mostra Somnis i conflictes: La dictadura de l’espectador. També participà en la Documenta de Kassel els anys 1968, 1982, 1992 i 1997.