Doctorat el 1931, fou professor de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933) i secretari de la Societat Catalana de Biologia (1933-34). Exiliat a Mèxic el 1939, fou president de l’Institut Català de Cultura i de l’Orfeó Català de Mèxic, i col·laborà en les revistes catalanes de l’exili ( Quaderns de l’Exili , Nova Revista , Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller). Entre els seus treballs científics cal esmentar: Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono (1932), El complex vitamínic B (1933), Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular (1934), Descarboxilació biològica de la histidina a histamina (1954), La bioquímica dels hidrats de carboni (1966) i La presència dels catalans a Mèxic (1984).