Pitó

Πýφϖν (el)

En la mitologia grega, serpent —filla de la Terra, engendrada després del diluvi de Deucalió—que occia homes i bèsties a la plana de Crisa, a la Fòcida, i emetia oracles prop d’una font situada als peus del Parnàs, no lluny de Delfos.

Apol·lo l’occí després d’un combat dur que, en època històrica, seria recordat en les festes o jocs pítics.