Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui paral·lel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil. El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, Pe, és a dir, la pressió del medi ambient. El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, Pd, funció de la velocitat. El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica la que és deguda només al moviment, i d’aquesta és deduïda la velocitat, la qual és donada per l’expressió
Ultra les seves aplicacions en hidrodinàmica, el tub de Pitot és emprat també en les aeronaus i disposat al seu exterior, en el qual cas les mesures obtingudes han d’ésser corregides, eventualment, segons la posició de l’instrument respecte a l’aeronau. En navegació aèria, el tub de Pitot és anomenat també sonda de Pitot.