Fou un dels més grans oradors de la història parlamentària britànica. Elegit diputat per primera vegada el 1735, la seva carrera fou blocada durant molt de temps a causa de l’enemistat de Jordi II. Vicetresorer d’Irlanda i tresorer general de l’exèrcit (1746), esdevingué un personatge molt popular gràcies a una honestedat poc corrent. Nomenat primer ministre (1756), el rei el destituí l’any següent, però fou cridat novament setmanes més tard per formar un govern sota la presidència nominal del duc de Newcastle. Dirigí, amb èxit, la guerra dels Set Anys (1756-63). Després de dimitir el 1761, presidí un nou govern el 1766 i fou creat baró de Chatham. Físicament disminuït i patint atacs de bogeria, caigué fatalment malalt durant un discurs al Parlament, contra el reconeixement de la independència dels EUA.