Llicenciat en lleis i filosofia, fou també comissari de policia i vicepresident de la Interpol. Es dedicà a la narrativa i publicà nombroses obres en l’espai de deu anys: Signorina Rosina (1959), Si riparano bambole (1960), Ravenna (1962), Paginette (1964), Sinfonia (1966), Nuove paginette (1967) i Testamento Pagelle I (1973). Constitueix un dels autors més singulars de la narrativa italiana actual, bé que no ha estat prou conegut, malgrat ésser molt apreciat a França i centre d’interès de crítics com Contini o Montale.