Fill del violoncel·lista Antoni Planàs, entrà a l’Escolania de Montserrat el 1939, i com a novici del monestir l’any 1941. El 1947 feu els vots perpetus, que renovà el 1964. Fou deixeble de violoncel de Lluís Millet i Farga i de Sants Sagrera. L’any 1961 amplià estudis de composició a París amb André Jolivet, i d’orgue, amb André Marchal. Des del 1945 ençà fou professor de solfeig, de piano i de violoncel a l’Escolania, i des del 1960, en fou el primer organista. És autor d’un mètode de violoncel per a infants. Contribuí a la reforma del cant litúrgic, facilitada pel concili II del Vaticà, amb la composició de moltes melodies en català i en castellà. Del 1979 al 1988 participà com a instructor en les trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia celebrades a Montserrat. Autor de més de 200 obres corals, instrumentals i per a orgue, i també de goigs, publicà llibres de cant, com ara Cant de la Litúrgia de les Hores. Vespres i Laudes dels diumenges, Cants de Festa, Exultem cantant, Preguem cantant (I i II), a més de Cants exequials i per a les misses de difunts; també compongué un bon nombre de responsoris i de cants a la Mare de Déu. La comissió interdiocesana de música incorporà les seves melodies de les exèquies com a oficials per a les diòcesis catalanes. Estigué sempre molt vinculat al monestir de Solius.