A divuit anys ja col·leccionava cartells, que exposà al Cercle de Sant Lluc el 1901. Deixeble de l’acadèmia Galí, ja hi protegí algun dels seus companys, com el mexicà Francisco Goitia. Descobrí i col·leccionà importants peces romàniques i gòtiques, motiu pel qual mantingué una constant rivalitat amb Joaquim Folch i Torres, que representava els interessos del museu de Barcelona. Sobresortí, però, especialment per la seva col·lecció de pintura catalana moderna, començant pels modernistes (Rusiñol, Casas), passant pel postmodernisme (Canals, Mir, Nonell, Pidelaserra, Picasso) i acabant amb els membres de Les Arts i els Artistes, dels quals fou el principal client. Instal·là les seves col·leccions al seu domicili del carrer de Ribera de Barcelona, on Xavier Nogués decorà la famosa sala que es coneix amb el nom de l’artista (1916-27).
Vocal d’art de la junta directiva de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, hi tingué una decisiva influència i introduí els millors artistes del seu temps en les tasques de decoració.
En produir-se una crisi dels seus negocis de fabricació de sucre vengué les seves col·leccions a la Junta de Museus de Barcelona (1932), operació molt discutida a causa de l’aleshores aparentment massa elevada despesa que comportava (7.000.000 de pessetes), però que constituí una aportació bàsica als museus barcelonins. Posteriorment encara reuní dues altres col·leccions: una, integrada per notes o obres petites de grans artistes moderns, passà al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú amb el nom de Llegat 1956, i l’altra, radicada a la seva casa de la Garriga, es dispersà el 1963.