i Àngel Planells i Cruanyes | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Àngel Planells i Cruanyes

Pintura
Àngel Planells
© Fototeca.cat
pintura pint
Pintor.
Cadaqués, Alt Empordà, 1901 — Barcelona, 23 de juliol de 1989

Format a Barcelona com a gravador litogràfic (1918). Amic de Salvador Dalí. Se centrà en un surrealisme de clara base realista, conseqüència probable de la seva admiració per Feliu Elias. Ha residit a Cadaqués, Blanes i Arenys de Mar. El 1928 exposà a la col·lectiva inaugural de les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1929 participà en l’exposició dita d' Art abstracte i a la gran Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger, ambdues a les mateixes galeries, on l’any següent féu la primera individual, presentat per Sebastià Gasch. Es presentà a Madrid el 1931 i de nou a Barcelona el 1934 a la Galeria Catalònia. A Cadaqués conegué Magritte, que hauria d’influir sobre el seu estil. El 1936 exposà amb l’Associació d’Artistes Independents a can Dalmau i amb el grup Logicofobista a la Catalònia. El mateix any, invitat per André Breton, formà part del grup d’expositors seleccionats per tal d’integrar la Primera Exposició Internacional de Surrealisme a Londres. Participà al Saló de Tardor de Barcelona del 1938. Durant la postguerra despullà el seu estil d’elements surrealistes i féu diverses individuals a Barcelona entre el 1940 i el 1946. Exposà a l’Havana i el 1950 tornà a presentar obra surrealista a Barcelona, malgrat que no s’integrés plenament de nou a l’art d’avantguarda fins a la seva vinculació amb la galeria barcelonina René Metras (1968), on exposà sovint i on el 1974 fou presentada una important exposició antològica de la seva obra, que representa una de les aportacions més matineres de l’art català al surrealisme.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...