i Planoles | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Planoles

Municipi
Ripollès

Sumari de l’article

Planoles
© Fototeca.cat
Municipi del Ripollès, a la vall de Ribes.
Població: 
279 h
[2009]
Extensió: 
19 km2

Situació i presentació

Planoles és el municipi de menor extensió (18,7 km 2 ) de la Vall de Ribes, bé que és relativament el més poblat de la contrada, després de Ribes del Freser. El seu terme forma una estreta franja entre els de Toses (W), Queralbs (N), Ribes i Campelles (ambdós a l’E), i Gombrèn (S). S'estén pels vessants meridionals de la serra d’Estremera, per on limita amb Queralbs des del pla dels Emprius fins al pic de Gorroblanc, ja en el límit amb l’Alta Cerdanya. Des d’aquí limita amb el terme de Toses a ponent, seguint el Pla Armat i el torrent d’Elena fins a arribar al Rigard. Pel marge esquerre d’aquest riu, travessant-lo, el límit s’enfila per l’avetar fins a la Costa Borda, a la carena de Coma Ermada, que segueix fins a la Cubil, fent-li de límit amb el terme municipal de Gombrèn, que s’estén a migdia. Des d’aquest punt, seguint el torrent de Sois, que desemboca al marge dret del Rigard, limita amb els municipis de Campelles i Ribes de Freser. Pel marge esquerre del Rigard s’enfila de nou en direcció N i passant pel pla de l’Ajaguda arriba fins el pla dels Emprius, limitant per llevant amb Ribes de Freser.

Pel mig del terme, al fondal de la vall i en direcció de ponent a llevant, s’hi escola el Rigard, que en el seu recorregut per aquest terme rep per la dreta els torrents de l’Aspre, procedent de Coma Ermada, i el de les Sois. Per l’esquerra el torrent de l’Elena, que forma límit amb el terme de Toses, el torrent de Planès i el de les Casetes. Com a tota la Vall de Ribes, també al terme de Planoles hi ha diverses fonts.

El poblament d’aquest municipi és essencialment agrupat al poble de Planoles, que neés la capital, i al de Planès, que a voltes apareix esmentat com Planès de Rigard. El petit poble de Planès pertanyia a Toses i el 1967 fou annexat a Planoles (amb les cases de segona residència de la urbanització de la Serreta). Entre la carretera i la via del ferrocarril hi ha la caseria de les Casetes i, tocant a la carretera, alguna masia com la de Croells i Serrat (convertida en residència casa de pagès). A més té cases de pagès disseminades i arranjades com a segona residència. A l’Avetar hi ha els masos de l’Aspre (Can Gasparó, Can Rovell, Can Barracó, Can Casovella); i al cantó del Pinetar els veïnats de Can Fosses i el del Puig, i els masos de Can Tron i Can Bigorra.

El cap de municipi és situat a l’esquerra del Rigard, a tocar de la via del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i proper, per l’esquerra, a la carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà. Hi ha una pista forestal, que va de Planoles al collet de les Barraques, enfront del Puigmal, a 2 000 m d’altitud. Aquesta pista arrenca de de la carretera de Puigcerdà a Planoles i fou oberta amb la intenció de fer-la arribar fins a Núria i permetre així l’accés amb cotxe a la vall del santuari. Però a causa d’una sèrie d’inconvenients, aquesta pista s’hagué de deturar en arribar al límit municipal de Queralbs. Bona part d’aquesta pista passa pel mig del bosc i troba poc abans del seu final, el refugi forestal Corral Blanc. Al mateix temps, té un trencall que enllaça amb la carretera que, passant per Vilamanya, porta fins a la font de l’Home Mort, en el terme municipal de Queralbs. Sota la caseria de les Casetes surt una pista forestal que porta a Roca Aguda, cap a la banda de l’Avetar, i a les Sois s’inicia la pista forestal que, passant pels afores de Campelles, arriba a Prat de Jou.

La població i l'economia

Al segle XIV, Planoles es considerava lloc reial i tenia 21 focs o famílies el 1370. Tot el terme, sense Planès, tenia 10 famílies l’any 1553. Aquesta davallada de població (planolencs) devia ser la causa que d’ençà del segle XVII el lloc de Planoles formés una sola batllia, dintre la sots-vegueria de Ribes, amb el lloc de Ventolà. El 1718 Planoles tenia uns 200 h, i Ventolà 54; aquesta desproporció féu que aviat Planoles tingués batlle propi. El 1787 el seu cens havia pujat a 252 h, a 388 el 1860, i a 508 el 1877. Paral·lelament fou causa d’aquest increment l’explotació dels seus meners d’antimoni. Des del principi del segle XX fins a finals de la dècada del 1980 el seu poblament va experimentar una decreixença constant, iniciada ja a la darreria del segle XIX (414 h el 1900). Les fites següents foren 395 h el 1920, 363 el 1940, 457 el 1970 (en haver-se-li afegit el poblet de Planès), 397 el 1975, i 246 el 1991. Malgrat tot, a la darrera dècada del segle XX, es produí una lleugera recuperació de la població, de manera que el 2001 hi havia 277 h i el 2005 n'eren 313 h.

La vida de Planoles es desenvolupa al centre de la seva vall, entre la carretera i el Rigard; els seus vessants N i S són coberts de boscs de roures i pins a la solana i avets a l’obaga, fins a prop dels 1 800 m d’altitud, i de pasturatges i ermots d’aquesta alçària en amunt. Els conreus pràcticament han desaparegut en els darrers anys del segle XX i els pocs que queden, farratge bàsicament, es troben prop de la població. Pel que fa a la ramaderia, destaca el bestiar boví (va arribar a suplantar els antics ramats d’ovelles) i porcí. A Planoles hi ha una fusteria, una fàbrica d’embotits i empreses de construcció.

Pel que fa al turisme s’ha constatat un important augment de la segona residència d’estiu i una considerable dotació d’infrastructura en aquest sentit. A més a més, en el municipi hi ha un càmping-masia, residències casa de pagès, un refugi i l’alberg Pere Figuera.

El poble de Planoles

El poble de Planoles (229 h el 2005), a l’esquerra del Rigard (1 136 m d’altitud), és situat prop de la via del ferrocarril i al peu de la carretera de Ribes a Puigcerdà. Mentre que per l’esquerra es va al poble, per la dreta hi ha la pista forestal que porta al collet de les Barraques. La minva de població no ha transcendit a nivell extern, aquest poble fins i tot fa la impressió de tenir un gran nombre d’habitants; però la realitat és que s’han construït moltes cases noves la majoria de les quals són de tipus residencial.

Planoles s’ha esforçat per convertir-se en una població eminentment turística i ha aconseguit un aspecte de poble net i ben cuidat, amb cases repicades i xalets de luxe en diversos indrets. En efecte, tot el poble és un contrast de cases antigues i xalets moderns, i s’ha tingut molta cura en l’aspecte extern de la població que l’any 1962 meresqué una recompensa especial amb placa d’argent de la Diputació Provincial de Girona, dins la campanya empresa a favor de l’embelliment de les poblacions rurals. Aquesta campanya fou promoguda pels naturals del lloc i pels forasters o estadants de temporada.

L’església parroquial de Sant Vicenç de Planoles és un edifici romànic notable, amb un campanar esvelt i de planta quadrada, més tardà, al seu costat. Inicialment era una esglesiola d’una nau, amb un absis ornat amb arcuacions de tipus llombard i arcs torals a l’interior, que al segle XVIII es va ampliar amb una segona nau, part de la qual correspon a un antic atri de l’església romànica. Una restauració moderna va posar en relleu tota l’estructura i la rusticitat de la primitiva nau romànica, com també quatre arcs de l’antic atri, enclavats en el parament del mur de migdia o de la segona nau. Conserva una pila baptismal del segle XII.

La festa major se celebra el tercer diumenge d’agost i el segon o tercer diumenge de juny la festa de la Caritat. Es reparteixen panets beneïts, blaiets, entre els assistents. El poble conserva antics costums, i fins i tot sap revitalitzar-los, com ho ha fet, per exemple, amb la gran Truitada que se celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció, iniciada anys enrere pels caramellaires, amb els ous arreplegats en llur recorregut. Ara ha pres un caire de festa del poble, i hi participa tota la població. Aquestes truites es fan amb cansalada, i se serveixen de franc a tots els visitants, amb pa i vi. Hom ha cercat un origen medieval a aquesta festa, i s’ha pretès que rememorava el dia de les ermites, antiga festa de l’edat mitjana en què la població donava acollida i menjar a tots els vianants que anaven en pelegrinatge.

Altres indrets del terme

El poble veí de Planès (34 h el 2005), o Planès de Rigard, 1 km més amunt de Planoles per la carretera que porta a la collada de Toses, sempre formà part, fins al 1968, del domini de la vall de Toses. També li han arribat, recentment, els aires de modernització que tant es destaquen a Planoles, i ha esdevingut un centre d’estiueig. Fora d’algunes cases típiques per la pedra esquistosa i rovellada que caracteritza les antigues construccions de la contrada, té una notable església romànica, dedicada a sant Marcel.

Aquesta antiga parròquia, que tenia només quatre famílies al segle XV, fou sufragània de la parròquia de Nevà. L’esglesiola es troba aïllada, i té tot lrencís del romànic més genuí, amb una nau amb absis i un campanar d’espadanya sobre el mur de l’arc triomfal. Una restauració feta fa pocs anys li ha retornat la gràcia que li llevaven els murs del cementiri que l’envoltaven i una escala adossada a l’absis per a accedir al campanaret, certament més tardà que no la resta de l’obra. L’esglesieta té les teulades de llosa antiga, i el seu absis mostra una planta que sembla de ferradura o d’arc, molt obert a l’interior. L’absis, que té tres finestretes, ha estat decorat internament amb unes pintures que representen un Crist en majestat entre el Sol i la Lluna i àngels i nimbes. D’aquesta església procedeix un frontal d’estuc en relleu, amb el Pantocràtor al centre, envoltat d’una aurèola que imita l’orfebreria, i que té grups de dos bisbes, amb casulla, bàcul i llibre a la mà, que ornen els quatre angles del frontal. Aquesta peça notable, que originàriament era recoberta amb fulles d’argent, ara perdudes per l’oxidació, es conserva al Museu d’Art Nacional de Catalunya.

Pel que fa als veïnats del Puig i de Can Fosses, es troben tots dos al vessant del Pinetar, damunt del poble de Planoles, vora la pista forestal que porta al collet de les Barraques. El veïnat del Puig el formen principalment cases de segona residència, mentre que el veïnat de Can Fosses compte a més amb alguna masia i un càmping que porta el mateix nom.

La història

El poble de Planoles, o la villa Planezoles, in valle Petrariense, és esmentat des de l’any 938, en què la devota Auresza va cedir un alou d’aquest lloc al monestir de Sant Joan de les Abadesses. El 1079 un tal Guerau Guillem va fer donació a la catedral d’Urgell del seu alou de Croells (encara subsistent en un mas), situat al comtat de Cerdanya i a la vall de Planarzes. L’alou termenejava amb la muntanya de Toses, amb el terme del castell de Ribes, amb l’elevació d’Era Mala i amb la vila de Toses, noms tots ells vius encara a la contrada. Les primeres notícies que hi ha de l’església de Sant Vicenç de Planoles daten del 1114, tot i que cal suposar que existia de molt abans.

El terme pertanyia en part als senyors de Mataplana, amos de Gombrèn i de la vall de Toses, i en part al rei. La població es considerava lloc reial, i la part del sobirà, la més important i poblada del terme.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...