Estudià al Col·legi del Patriarca de València, on fou cantoret. Hi fou deixeble de Josep Morata (aleshores mestre de capella) i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842. El 1848 anà a París. És un dels primers autors valencians que diferencien clarament el gènere religiós del profà. Autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i de la sarsuela El desertor (1855). Assolí anomenada amb el seu Himno a San Mauro, amb un coral per a gran orquestra dedicat a sant Vicent Ferrer i amb un Veni Creator per a orgue que H.Eslava inclogué en el Museo orgánico.