Plegamans

Està situat on s’aixeca la casa forta o castell de Plegamans i on, fins el 1936, que fou destruïda, s’aixecava l’església romànica de Sant Genís. Afavorí la seva expansió el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí (1880-1932; 1936-39), entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui. Al N i al s. s’han format els barris del Carrer de Dalt (1 095 h agl 12 diss [1991]) i del Carrer de Baix (851 h agl 30 diss [1991]). El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962; hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès. La parròquia de Sant Genís, que centrava una població disseminada, fou consagrada el 1121. El castell o casa forta de Plegamans centrava la quadra de Plegamans; l’actual edifici té el seu origen al s. XIV, però sofrí posteriorment diverses restauracions. Al s. XV n'eren senyors els Vilatorta. Passà als Gualbes i als Clariana (Miquel de Clariana rebé el 1693 el comtat de Plegamans, títol que aviat fou canviat pel de comtat de Múnter) i als seus successors, els Sentmenat, que en tingueren la possessió fins el 1931. Les parròquies de Plegamans i Palau-solità formaren universitat conjuntament i ja el 1698 sol·licitaren una casa del comú. Després del 1939 hom bastí una nova parròquia.