Plegamans

El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans. A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís. Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí (1880-1932; 1936-39), entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui. Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix. El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962; hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès. La parròquia de Sant Genís, que centrava una població disseminada, fou consagrada el 1121. La casa forta o castell de Plegamans té els orígens en una torre de defensa posteriorment emmurallada, que donà lloc a un pati quadrat central. Objecte de successives ampliacions i modificacions, l’actual edifici és del segle XIV, quan es transformà en una important casa de conreu. Després de la darrera restauració (1995), la planta noble fou cedida a la Fundació Folch i Torres, el Museu-Arxiu de la qual n’ocupa diverses sales. El castell era el centre de la quadra de Plegamans. Al segle XV n’eren senyors els Vilatorta. Passà als Gualbes i als Clariana (Miquel de Clariana rebé el 1693 el comtat de Plegamans, títol que aviat fou canviat pel de comtat de Múnter) i als seus successors, els Sentmenat, que en tingueren la possessió fins el 1931. Les parròquies de Plegamans i Palau-solità formaren universitat conjuntament i ja el 1698 sol·licitaren una casa del comú. Després del 1939 hom bastí una nova parròquia.