Gai Plini Cecili Segon

Gaius Plinius Caecilius Secundus (la)
Plini el Jove
(Como, aprox. 61 dC — Bitínia, aprox. 112 dC)

Escriptor llatí, conegut amb el nom de Plini el Jove, nebot i fill adoptiu de Plini el Vell.

Estudià retòrica amb Quintilià a Roma; al temps de Domicià fou tribunus militum a Síria (81), on conegué Eufrates i Artemidor. Havent tornat a Roma (88), seguí el cursus honorum i l’any 100 obtingué el consolat sota Trajà, del qual escriví el Panegíric i rebé honors múltiples. Amic de Tàcit, estimà l’eloqüència i es proclamava seguidor de Ciceró, Calvus i Demòstenes, però la seva oratòria fou sempre artificial, ben igual que les seves Lletres (en nou llibres, traducció catalana de Marçal Olivar del 1932), la part més important de la seva obra, escrites al llarg de tota la seva vida i de les quals, malgrat llur pretensió literària, la posteritat estimà més el valor documental que no pas l’art.