la Pobla de Farnals

la Creu del Puig

L’església de la Pobla de Farnals

© Fototeca.cat

Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca, que s’allarga d’W a E fins a la mar, on té un petit sector de platja baixa canviada en part per la construcció d’un port esportiu.

El terreny és pla, al·luvial, tot ell dedicat a l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada (170 ha) i de pous. L’horta tradicional, regada per la séquia, és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, mentre el sector occidental, de reg més recent, és dominat pel taronger. Els arrossars propers a la mar, en terreny pantanós, han desaparegut a causa de les construccions turístiques. La indústria disposa d’una gran fàbrica d’embotits i un important sector metal·lúrgic (laminatge i maquinària), que empren mà d’obra dels pobles propers. Actualment, el 40% de la població activa treballa en la indústria i el 37% als serveis que genera, sobretot, el turisme. Ha tingut un fort increment demogràfic a causa de la immigració. El poble (4 216 h agl [2006], creuetins ; 13 m alt.) és a l’antiga carretera de Barcelona a València, a l’interior del terme, formant gairebé un sol nucli amb Massamagrell. L’església parroquial de Sant Josep fou bastida durant la primera meitat del s. XVIII i fou ampliada a la fi del XIX. La població té el seu origen en una antiga alqueria islàmica, Farnals, al voltant de la qual es constituïren els dos barris de la Creu del Puig i del Moratall, que depengueren del Puig de Santa Maria fins el 1608. Aleshores es delimità el terme i la jurisdicció eclesiàstica passà a Massamagrell i la criminal a la ciutat de València. El terme és travessat pel ferrocarril de Barcelona a València, per l’autopista i pel ferrocarril de via estreta de València a Rafelbunyol. La platja s’ha convertit en una gran urbanització (586 h [1981]) amb un gran nombre de blocs d’apartaments i un càmping.