El terreny és molt accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de La Matanza (puig de Calderon, 1 839 m alt., al límit amb Aragó, el punt més alt del País Valencià) i de Tortajada. El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal (3 600 ha) i gran extensió de matollar (1 800 ha). Els conreus es limiten a un centenar d’ha dedicades sobretot a cereals (blat i ordi) i vinya. La ramaderia ovina (uns 2 000 caps) aprofita els pasturatges locals. A partir del 1950 s’ha accentuat la minva de la població ja iniciada al s. XIX, fins a perdre una tercera part dels habitants en 1960-70; la densitat és la més baixa de tot el País Valencià (2,2 h/km2). La vila (65 h agl [2006]; 1 103 m alt.) és a la capçalera de la rambla d’El Val, afluent del Túria. L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel. Població d’origen relativament modern, existia ja a la fi del s. XVII; Carles III li concedí diversos privilegis per fomentar el poblament.
la Pobla de Sant Miquel
© Fototeca.cat