i El Poble Català | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

El Poble Català

periodisme period i ciències polítiques polít
Diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, publicat a Barcelona des de l’11 de maig de 1906 al 14 d’abril de 1918.

Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana. Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell. Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius, i hi col·laboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors. Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer i Comet, Xavier Gambús, Josep Pous i Pagès, Feliu Elias Apa, Manuel de Montoliu, Gabriel Alomar, Ramon Raventós, Eugeni Xammar, Andreu Nin i Vicenç Bernades. Encomanada la direcció (1909) a Pere Coromines, cap del partit de la Unió Federal Nacionalista Republicana, continuador del CNR, el pacte de Sant Gervasi amb els lerrouxistes provocà una forta crisi al diari i en sortiren els principals redactors i col·laboradors, que explicaren la seva decisió en un full titulat La Bandera (25 d’abril de 1914). L’últim director fou J. Ribera i Rovira, que accentuà la col·laboració amb el partit radical. El diari (1906-10) publicà una biblioteca literària amb el mateix nom (19 títols). A l’exili, hom publicà a París (1939) un setmanari homònim, reprès a Mèxic en tres èpoques (1941-47, 1948-50 i 1951-53) com a El Poble Català. El Portanveu de la Comunitat Catalana de Mèxic. La publicació tenia una clara inspiració nacionalista; s’hi publicaren 39, 21 i 27 números repectivament en les tres etapes, en les quals fou dirigit successivament per Avel·lí Artís, Jaume Miravitlles, Carles Sala i Lluís Aymamí i Baudina; contenia articles polítics sobre l’exili i Catalunya, poesies, textos literaris, etc. , i entre els seus col·laboradors cal esmentar Agustí Bartra, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Vicenç Riera Llorca, Xavier Benguerel, Maria Aurèlia Campmany, Manuel de Pedrolo, entre altres. En la darrera etapa de Mèxic, fou Portanveu de la Comissió organitzadora de la Conferència Nacional Catalana. Adoptà aquest mateix nom una efímera publicació de Tolosa (1944).

Col·laboració: 
JoMCa / AMS
Llegir més...