Publicà vint números en paper de fil (1944-45) i en edició limitada a cent exemplars. Hom hi lliga la tradició medieval (Ausiàs Marc) amb la noucentista: texts de Riba, Foix, Manent, però també d’Espriu i de la nova generació: Triadú, Pinell, Romeu, Barat, Leveroni. Cal destacar-ne versions de Mallarmé, Éluard, Rimbaud, Breton, etc. La revista era un desig de continuïtat i de supervivència i un antecedent de la publicació d'Ariel.