Professor a Caen i des del 1881 a la Sorbona de París, explicà successivament mecànica teòrica, física matemàtica, càlcul de probabilitats i astronomia. Dotat d’una intel·ligència privilegiada, féu aportacions notables en tots aquests camps, des del descobriment de les funcions automorfes fins a l’exposició de la teoria ergòdica. Proposà diverses teories fecundes i ha estat considerat com un precursor d’Einstein per les seves intuïcions sobre el principi de la relativitat i l’espai de quatre dimensions. Entre les seves obres, publicades íntegrament en edició pòstuma ( Oeuvres, 11 volums, 1916-56), cal destacar Sur le problème des trois corps et les équations de la dynamique (1889), Les méthodes nouvelles de la mécanique céleste (1892) i els seus últims assaigs, reveladors d’un gran talent filosòfic, Science et hypothèse (1902), La valeur de la science (1905) i Science et méthode (1908).
Henri Poincaré
© Fototeca.cat
Matemàtic i físic francès.